aire
1 m. [BI] [FIF] [QU] Mescla de gasos que compon l'atmosfera. L'aire és necessari per a la respiració. Renovar l'aire de l'habitació. Destapa-ho perquè hi toqui l'aire. Un corrent d'aire. No fa un alè d'aire. Aire enrarit.
2 1 m. [LC] [QU] obs. Gas 1 1.
2 2 [FIF] [LC] [QU] aire atmosfèric L'aire pròpiament dit.
2 3 [FIF] [LC] [QU] aire fix Anhídrid carbònic.
2 4 [FIF] [LC] [QU] aire inflamable Hidrogen.
3 1 m. [LC] L'aire com a medi. Els habitants de l'aire, els de la terra i els de l'aigua. Anar per l'aire. Viure a l'aire, dins l'aire.
3 2 [LC] a l'aire loc. adv. Enlaire 2. Sempre va amb les cuixes a l'aire.
3 3 [LC] a l'aire lliure loc. adv. En ple aire. Exercicis a l'aire lliure.
3 4 [LC] en l'aire loc. adv. Enlaire 1 1.
3 5 [LC] a mig aire loc. adv. A mitja alçària. —És a dalt o a baix? —A mig aire.
4 1 m. [LC] L'aire quant a les seves propietats, estat particular de l'atmosfera amb relació a la temperatura, la humitat, la puresa, etc. Aire sa. Aire clar, contaminat, humit, pur, saturat, sec. Aire del matí.
4 2 m. pl. [LC] Clima 1 1. Els aires de marina no li proven.
4 3 [FIF] aire condicionat Aire tractat per un condicionador.
4 4 [LC] aire emmetzinat Aire perillós per a la salut.
5 1 m. [LC] Aire en moviment, vent, especialment el de poca intensitat. No fa una gota d'aire. Feia un airet molt fred. Quin airàs, quin airot que fa! Aire o no aire, la forca enlaire.
5 2 m. [LC] per ext. Quins aires et porten? Per què has vingut?
5 3 [LC] estar entre dos aires Estar entre dues obertures que estableixen un corrent d'aire.
5 4 [LC] córrer bons aires Córrer bones notícies.
5 5 [LC] córrer mals aires Córrer males notícies.
6 1 m. [LC] Aparença, aspecte. Això té tot l'aire d'ésser una mentida. Aquesta pintura té tot l'aire d'un Ticià.
6 2 m. [LC] Actitud o posat expressius d'una qualitat personal o una emoció. Té un aire de bona persona. Amb un aire de consternació. Aire senyorívol, encongit, resolt.
6 3 m. [LC] Semblança entre dues o més persones. Té un aire amb tu. Són germans i no en tenen l'aire.
6 4 m. [LC] [MD] Petit atac de certes malalties. Un aire de feridura. Un aire de bogeria.
7 1 m. [LC] Manera peculiar de moure's una persona en caminar, ballar o fer un exercici qualsevol. És molt esvelta i camina amb un aire!
7 2 m. [AGR] Manera de moure's per avançar un cavall.
7 3 [LC] donar-se aire a fer una cosa Cuitar a fer-la. Apa, dona't aire; si no, no acabarem mai.
7 4 [LC] aires de grandesa Ostentació d'importància exagerada, de riqueses, etc.
8 1 m. [MU] Música d'una cançó, melodia. Aires populars.
8 2 m. [MU] Idea musical desenrotllada en tons simples successius.
8 3 m. [MU] Temps amb què s'executa una obra musical. El concert tenia un aire viu.
9 interj. [LC] Expressió usada per a dir a algú que se'n vagi. Aire, que vol dir vent!
